CONDUSAC®

Contenidors flexibles conductius

Contenidor Flexible tipus C

Dissenyats específicament per treballar en atmosferes inflamables (com ara les que contenen vapors d’hidrocarburs).

Aquests contenidors estan confeccionats amb ràfia de polipropilè, que conté fibres conductives, amb un entramat de fils interconnectats que permet conduir l’electricitat estàtica generada.

Aquest tipus de contenidors flexibles s’ha d’instal·lar a terra.

INFORMACIÓ ADDICIONAL
DESCARREGAR PDF
CONTACTAR

tipoc_v1-0

R < 108 Ohms.

Contenidor Flexible tipus C

Perquè el  CONDUSAC® funcioni correctament, la llengüeta conductiva s’ha de connectar a terra mitjançant una pinça adequada. Tanmateix, els contenidors flexibles solen incorporar camins redundants de connexió a terra, com ara les nanses en contacte amb la cadena metàl·lica i el polispast. Si no es connecten a terra, podrien provocar descàrregues de tipus guspira d’alta energia.

El material utilitzat ofereix una resistència inferior a 108 ohms, exigida per la norma IEC 61340-4-4, Electrostatics Part 4-4: Standard test methods for specific applications – Electrostatic classification of flexible intermediate bulk containers (FIBC).

icon-danger-8Al juliol del 2003 va entrar en vigor la directiva 1999/92/CE, també anomenada «ATEX-137», transposada a la legislació nacional per mitjà del REIAL DECRET 681/2003, del 12 de juny, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball.
Les atmosferes explosives es generen en processos productius d’una gran varietat de sectors. En aquest tipus d’indústries s’ha d’elaborar un estudi de riscos d’explosió.
L’electroestàtica és una de les fonts d’ignició més difícils de controlar i és responsable d’un percentatge elevat d’accidents. En un procés productiu, durant la càrrega, la descàrrega o la fricció amb l’envàs es pot generar electricitat estàtica.
Per evitar aquests riscos, CLIMESA ha dissenyat diversos tipus de contenidors flexibles que permeten optimitzar el nivell de seguretat passiva i els recursos econòmics que s’hi destinen.